< Poesias III (Pallioppi)
Questo testo è completo.
La randolina
15 17
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
[p. 40] La randolina.

Chanzun d’ün esiliô.

(Suainter Lamartine.)

Perche fügir, utschella peregrina?
O ferm’il svoul e posa spera me!
Perche fügir? mieu cour a te s’inclina —
Non sun eau peregrin eguel a te?

5 Unescha nus del s-chür destin il rembel
In quaist asil, schi ches’ardaint a me!
E dschemast tü, allur dschemains insembel —
Non sun eau isolo eguel a te?

Dal tet matern, inua nun eirast estra,
10 Est düramaing s’ chatscheda fors’a me?
O gnieva’ t pür dimen’avaunt ma fnestra!
Non sun eir eau s-chatscho eguel a te?

[p 41] Per tieus pittins, chi trembleron, scha tuocha
Lur nüd il fraid’agüd po gnir da me;
15 Eau s-choderò lur plüma suot ma buocha —
Nun vzet eir eau la mamm’eguel a te?

S’avrit lontaun da mia patern’evdaunza
Be quaist modest, amo chantun per me:
Daresa pü allur tieus stüjs da spraunza!
20 Non sun eau quì svolo eguel a te?

O ferm’il crid! Nun gniss nell’pü covida
In mieu pajais la libra dmur’a me,
Schi chatterò la liberted bandida
Eir eau in tschêl, eir eau eguel a te!

Questa voce è stata pubblicata da Wikisource. Il testo è rilasciato in base alla licenza Creative Commons Attribuzione-Condividi allo stesso modo. Potrebbero essere applicate clausole aggiuntive per i file multimediali.