< Stóries e chiánties ladines 
 
 
 
        
      | Questo testo è da formattare. | 
A mi bèl Colfòsc
| ◄ | X | XII | ► | 
XI. A mi bèl Colfòsc
Bī crëp in alt, al bas bèles planůres, 
Mëşores, Piz e Pisciadú e Crespëna, 
Polůš, Sasòngher, důtʼ con mil figůres, 
Tĕ féž, oh bèl Colfòsc, corona plëna! 
Tů chiamp, tů pra, tůs bèles gran pastůres, 
Tůs èghes tléres, miůs kĕ vin pró cëna, 
Dʼ i bóscʼ bī vërtʼ les piceres ordůres 
Dʼ i lůš ladins féž té flụ fin Mantëna. 
Dĕ granʼ e pici armëntʼ la gran tlapada 
Dá a gënt na spëişa bëgn leşīra e sana, 
Da acórt famëi con cůra pascentada; 
La bona gënt, d’ origin důt romana, 
Al laúr šfadiůs da pič sů bèl aoşada 
Féž con onòr důt chièz kʼ onòr comana.
    Questa voce è stata pubblicata da Wikisource. Il testo è rilasciato in base alla licenza Creative Commons Attribuzione-Condividi allo stesso modo. Potrebbero essere applicate clausole aggiuntive per i file multimediali.